París o Nova YorK?

La resposta és senzilla i complexa al mateix temps,

ningú no pot arribar al seu destí, si no sap on va…

per més que còrrega molt o camine molt de pressa,

En este fer-se grans és molt important saber on estem?

per poder decidir quin equipatge agafar, per fer la travessia.

Per això les persones de BLOC-Coalició Compromís per Xirivella

no ens cansarem de dir que Vivim a Xirivella, com tú!

som conscients, per tant, de les dificultats,

però també de les il·lusions i les alegries del dia a dia.

Dificultats, per exemple, per accedir a València o al Barri de la Llum,

especialment a peu o en bicicleta.

Dificultats també de molta gent, en la situació actual,

per arribar a final de mes.

Il·lusió de veure en funcionament la casa de la dóna,

el naixement del nou Centre Jove o

els somriures de iaios i nets en els parcs de Xirivella.

Perquè necessitem un autèntic corrent d’il·lusió col·lectiu,

que ens impulse a decidir el millor futur.

Potser vos pregunteu, sí sí però com fem això?

I és que, encara que moltes vegades no siguem conscients,

el futur ja està ací.

Ara, per exemple, està obert el període d’al·legacions al Pla General d’Ordenació Urbana, un document municipal molt important,

per definir el creixement i transformació de Xirivella

en els pròxims 10 anys. Amb propostes d’actuació concretes com

la creació d’una estació combinada de transport públic

on es junten camí nou i la via del tren o,

la transformació del polígon de Zamarra en zona residencial.

Amb l’actual proposta de pla d’ordenació urbana de Xirivella, s’urbanitzaria una part important de l’horta, i Xirivella podria crèixer 9000 persones en els pròxims 10 anys.

– És necessari este creixement?

– És necessària esta ocupació de l’horta?

– Segueixen sent-ne vàlides les premisses del pla definides en ple boom immobiliari en l’actualitat?

– Sabem quantes cases estan buides en Xirivella i es podrien llogar?

– Fa falta un nou centre comercial al costat de la V-30 que col·lapsaria encara més les comunicacions de Xirivella?

– I quan s’acabe l’horta, que farem?

– Per què no començar amb propostes noves ja?

– Estes són algunes de les preguntes que concretarem, els pròxims dies, en forma d’al·legacions al pla d’ordenació urbana.

Els xirivellers i les xirivelleres volem sentir-nos orgullosos del que fem. Orgullosos de formar part d’aquest poble d’hortes (si aconseguim no carregar-nos-les totes!), botifarres i cronistes, orgullosos de ser xirivellers i d’obrir les portes als qui ho volen ser.

Si viatjarem a la Toscana o la Bretanya segur que molts dels que estem ací pagaríem 10 euros (5 euros per als menors!!) per entrar a un museu d’algun senyor important i després inclús a l’eixida compraríem algun record

en la botiga del museu.

¿S’imagineu cobrar 10 euros als turistes que vinguen a veure la Closa i després carregar-los amb un parell de jarretes de botifarres amb oli?

Això, o qualsevol cosa similar només serà possible

si les persones de Xirivella som capaços de posar en valor

un imaginari col·lectiu que ens done sentit com a poble,

més allà de ser un barri dormitori als afores de València.

Afrontar les dificultats no serà fàcil,

però no podem quedar-nos com estem.

Tenim l’obligació de decidir el que volem i com ho volem dur a terme.

No és moment de conformar-nos ni d’abandonar.

Hem de ser valents i fer un pas endavant

per fer front a les nostres dificultats i les nostres pors.

En qualsevol moment i davant qualsevol adversitat

hi ha SEMPRE un marge de maniobra,

més que siga el dret a protestar i manifestar el nostre descontent.

Fa quatre anys el BLOC de Xirivella tallà per uns moments la V-30,

si voleu un acte simbòlic o puntual, però que en aquell moment

tingué una repercussió important.

¿S’imagineu que un dia fora tota Xirivella la que tallara la Carretera

per demanar uns accessos dignes a València, el seu alcalde al davant amb tots els representants a la corporació, inclosa l’oposició?

Com a persones i com a ciutat tenim molt en joc:

l’esperança contra la resignació actual;

el desig d’un nou present i d’un futur millor;

el final d’un passat caducat que són i representen,

cada vegada més, els partits de sempre.

En el pla reivindicatiu què ha fet l’alcalde i la resta de l’equip de govern? 

I el pp? D’estos sí ho sabem, dir i tornar a dir una i altra vegada que tota la culpa la té Zapatero!

Mireu si no el cas del Centre de Salut, o el del soterrament de les vies on curiosament el PP votà en contra?? Diuen els experts que el més important en la comunicació no és el que és diu ni tan sols el que es fa, sinò la intenció que hi ha darrere de tot el que fem. I lamentablement no ha hagut voluntat real (intenció!) d’arribar a grans acords i consensos

en els problemes principals del nostres poble.

En definitiva, és l’hora per a les persones del BLOC-Compromís

de reclamar que Vivim a Xirivella, com tu!

Eixos són els tres eixos del programa de la Coalició Compromís per Xirivella.

Una Xirivella per viure, vinculada a la necessitat de dotacions d’infraestructures com el metro, el centre de salut o la promoció de l’ocupació entre les persones aturades.

Una Xirivella pallassa, centrada en la creació d’un projecte il·lusionant per a Xirivella, amb propostes per a la promoció del teixit associatiu o la vida social de base.

Una Xirivella amb cor, on presentem propostes vinculades a la promoció de polítiques d’igualtat de gènere, l’atenció de la gent gran,

les persones amb discapacitat

o la integració de la població immigrant.

Una Xirivella per viure!

I ja ho hem dit

amb les dificultats sí, però sobretot

amb la felicitat de cada dia.

Però moltes vegades la felicitat de cada dia no ve a soles hi ha que treballar-se-la

La ‘felicitat de cada dia’ ve de la mà d’unes millors dotacions en transport públic i salut. Plantejarem seriosament i amb rigor la deficiència d’infraestructures de Xirivella i demanarem mesures pal·liatives

mentre arriba el metro i es fa el nou centre de Salut.

Durant estos mesos he parlat amb molts de vosaltres,

com pot ser que no hi hagen consensos en clau de poble

i no de partit per resoldre problemes com el centre de salut i

el transport?

Sí, vos dic, que fins i tot al PSOE i al PP també els aniria bé

tindre a BLOC – Compromís dins l’ajuntament

perquè podrien ser molt més reivindicatius dins dels seus partits i de cara a les institucions de les que depenen les grans infraestructures de Xirivella: la Generalitat i el Ministeri de Foment.

La ‘felicitat de cada dia’ ve a peu i en rodes, necessitem una ciutat accessible per a carros de bebés i per a cadires de rodes, una ciutat connectada amb la comarca i amb el barri de la Llum i la ciutat de València amb carrils segurs per a vianants i ciclistes.

S’imagineu pujar a El Vedat en Torrent amb Bicicleta?

Per què el nou polígon industrial no contempla un carril bici per enllaçar amb la rotonda de la torre d’Alaquàs?

S’imagineu anar en bici a l’escola d’idiomes de Quart en 10 minuts per un lloc segur? O arribar al parc fluvial del Túria?

PSOE i EU parlen de l’eliminació de 200 barreres arquitectòniques en l’última legislatura. I sí, es cert que algunes intervencions com la de l’avinguda de la Constitució han estat molt ben fetes, però també es cert que en estos 4 anys s’han creat moltes barreres, per culpa d’un mal disseny o inclús una mala execució d’obra, la plaça de Sant Joan o el Carrer Art major de la Seda són bons exemples.

La ‘felicitat de cada dia’ ve amb xupló i es fa gran. L’educació no és broma, comença als 0-3 anys i continua de formes diverses (institut, universitat, cursos integració social, formació específica per a treballadors i treballadores, empreses polígon). L’ajuntament de Xirivella té molt a dir.

Des de coalicoó Compromís estem treballant perqu`s siga possible una xarxa pública d’escoletes infantils.

La ‘felicitat de cada dia’ ve acompanyada, treballant de forma coordinada i eficient amb els pobles que ens envolten en temes com la gestió dels residus i la de l’aigua.

Jo vull campanyes com la llançada els últims mesos pel PSOE, per demanar el metro juntament Aldaia i Alaquàs, de som 100.000 habitants. Però, ATENCIÓ! Som 100.000 habitants tots els dies de l’any. Som 100.000 habitants per al metro, però també ho podríem ser per compartir mediadors culturals, persones reconegudes per les comunitats d’immigrants que feren de pont i facilitaren la participació i integració en els nostres pobles.

I volem també una Xirivella pallassa, sí

Una Xirivella pallassa ;o)

Per riure-la i somriure-li tots els dies

I arribem, sense cap dubte a l’eix del nostre programa que ha despertat més comentaris.

El 2013 la Mostra Internacional de pallassos de Xirivella complirà 20 anys. Quina millor celebració que fer la vida de Xirivella un poc més pallassa.

I segur que molts de vosaltres pensareu que demanar una ciutat més pallassa és perillós? Atrevit? Fins i tot un poc temerari? Però no patiu, que ja ens aniria molt bé una bona dosi de ‘pallassina’ al poble de Xirivella.

Són valors dels pallassos l’autoestima i la confiança,

absolutament necessàries per retornar la confiança als xirivellers i xirivelleres

també ho son l’automotivació i la iniciativa,

imprescindibles per plantejar noves polítiques i formes de funcionament allà on les formes actuals ja fa temps que no donen resultats.

I finalment la superació del fracàs

i alguns de vosaltres m’heu preguntat, per què als polítics els costa tant reconèixer que s’han equivocat? Molt senzill, haurien de ser un poc pallassos (i ara sí deixeu-me que remarque que en el bon sentit de la paraula) per poder superar el fracàs i reconéixer que de vegades també s’equivoquem.

I a més reconèixer equivocacions hauria de servir per emprar les energies en el realment important en continuar treballant a pesar dels contratemps,

per buscar solucions als problemes,

en compte de gastar tantes i tantes energies en discursos defensius, a vegades per justificar coses impossibles. Aeroports sense avions?

Per això vos dic que convertir en extraordinari allò ordinari,

ser creatius i positius davant moments de dificultats

és i serà un dels nostres reptes.

I finalment,

Un pallasso no fa les tonteries a les que ens tenen acostumats alguns polítics. Estem convençuts que si els plenaris es realitzaren amb nas roig,

serien molt més productius,

alguns sentirien com de ridícules són les seues intervencions sense nas.

Lamentablement la majoria de polítiques que es duen a terme a Xirivella es fan de forma inconnexa separada i aïllada, no hi ha un projecte de París o Nova York on vullgam anar quan es fem grans.

Per a mí, per a les persones de Coalició Compromís, darrere d’una Xirivella Pallassa podrien caber moltes coses si com a poble decidirem fer polítiques integrals.

La primera i evident és una escola de teatre o una escola del clown. No només per potenciar l’aparició de bons professionals en este àmbit, sinò perquè darrere d’una escola d’estes característiques també es treballen molts valors dels que estem molt necessitats, humor, treball en equip, capacitat de parlar en públic per expressar les idees, capacitat d’esforç, creativitat…

També darrere d’esta Xirivella pallassa se podria fomentar la projecció internacional de Xirivella.

Per exemple mitjançant l’intercanvi d’estudiants amb alguna altra ciutat europea

on hi haguera un festival de característiques similars;

o inclús de treballadors i treballadores de l’ajuntament. Afavorint una visió més àmplia, l’aprenentatge d’idiomes o l’intercanvi cultural.

Finalment, hauria d’instaurar-se que tots els assistents al plenari de novembre, coincidint amb la mostra de pallassos, haurien de dur el nas roig posat,

segur que seria molt més productiu perquè totes les tonteries es quedarien a la porta de la sala.

Sí, alguns m’heu recordat que parlar d’una Xirivella pallassa, quan les rates es passegen per alguns carrers del barri de la llum, no és qüestió només de cridar al flautista de Hamelin, alguna cosa més haurem de fer per resoldre això.

I el tercer eix del nostre programa és

Una Xirivella amb cor,

per sentir-nos orgullosos de cada persona i racó

Les societats actuals són cada vegada més complexes,

i Xirivella no és l’excepció, gent procedent de llocs més diversos,

cultures diferents convivint en un mateix espai…

Necessitem una Xirivella amb cor per poder entendre esta complexitat i construir sobre ella.

Una Xirivella amb cor perquè hi han grups de població que requereixen una protecció especial, la gent gran i les persones amb dependència.

Però també molt especialment les dones,

hem de seguir dotant de contingut la Casa de la dona

i activar més polítiques de promoció de igualtat de gènere des de l’ajuntament.

Una Xirivella amb cor perquè venim d’un passat que ens estimem

i amb el que volem mirar el futur,

un futur que encara està per fer i que és nostre.

Però fins i tot les Xirivelles amb cor fa falta planificar-les

i per sort, moltes vegades hi han exemples a seguir molt interesants, no fa falta fer grans invents, només veure que han fet altres ciutats i adaptar-ho al nostre entorn.

Barcelona o Sant Sebastià han fet gran esforços en convertir les seues ciutats en ciutats amigues.

Ciutats amigues de les persones grans.

I això que vol dir? Una ciutat amiga de les persones majors?

Vol dir moltes coses, una ciutat segura, una ciutat sense barreres arquitectòniques, una ciutat que s’ha dotat de mecanismes perquè els ciutadans participen en les decisions del dia a dia…

Hi hi han altres exemples, com ciutats amigues de la bicicleta o dels xiquets, amb elements indicatius de quins són els objectius per fer una ciutat amiga, una Xirivella amiga per a tots i totes les que vivim i volem viure ací.

Per tant la pregunta torna a ser important, on vol anar Xirivella? Quina és la nostra destinació?

Dir-vos que no sé si Xirivella serà alguna vegada París o Nova York.

Però si sé, el que m’agradaria que passara mentre arriba el moment.

Vull que Xirivella siga un millor lloc per viure,

amb millors dotacions de salut i educació,

amb millors comunicacions tant en transport públic com privat,

però també i molt especialment en bicicleta i a peu.

Una Xirivella respectuosa amb l’horta.

Una Xirivella amb més oportunitats d’ocupació.

Una Xirivella sensible i amb cor,

Una Xirivella amb les polítiques d’igualtat de les dones no feren falta,

il·lusionada en escriure un futur col·lectiu que encara és nostre.

Treballar per fer açò possible, és el meu compromís

i també el de les persones que m’acompanyen,

que m’acompanyeu a la llista,

i espere que també siga el de moltes més persones que vos sumeu al projecte.

Moltes gràcies!