(Publicat al Crònica de Xirivella)
Per a Ricard Barberà u és d’on decideix viure i a més té voluntat de ser-ho. Per aquells que insisteixen a preguntar-li ‘tu de qui eres?’ els recorda que el seu rebesavi, José Pròsper Alfonso, era xiriveller.
Compromís no ha eixit del no res. Fa 8 anys Josep Manel Moret encapçalava la llista del BLOC. 4 anys després es tornava a presentar amb el suport d’un grup més ampli de persones. Durant este temps hem dut a terme iniciatives molt interessants com la campanya per convertir l’antiga via de tren de Xirivella a Quart de Poblet en una via verda per a vianants i ciclistes que connectara amb València i el Barri de la Llum.
Hem parlat i escoltat a molta gent de Xirivella: comerciants, representants d’associacions, personal de l’ajuntament,… La gent volia canvi i estava disposada a votar Compromís si demostràvem la suficient solvència. El treball fet a les Corts Valencianes ha estat una carta immillorable de presentació. A nivell intern de Compromís per Xirivella hem sabut cohesionar un bon equip construint sobre la complementarietat.
Volem ser aire fresc a l’ajuntament, tant en el contingut com en les formes. Durant la campanya, per exemple, hem incidit en la defensa de l’horta i en aturar un creixement urbanístic plantejat en una època de bonança econòmica que no es correspon amb la situació actual. Hem presentat 14 al·legacions al pla urbà de Xirivella provocant la discussió en àmbits diversos sobre el model de ciutat.
A Xirivella tenim uns problemes estructurals molt grans, començant pels accessos i eixides de Xirivella, la deficiència del mitjans de transport públic, però també el nou institut, l’ampliació del centre de salut o els sorolls.
Qui no plora no mama. Necessitem elevar el grau de reivindicació de l’Ajuntament, la Federació d’AAVV de Xirivella duu temps treballant en esta direcció. Govern i oposició hem de ser capaços de construir grans acords i posar els interessos de Xirivella per davant dels interessos de partit. Només així serem capaços de ficar Xirivella en el debat de les infraestructures i les inversions, més tenint en compte la situació actual tan complicada de les administracions públiques.
El moviment 15-M, m’ha impressionat veure gent jove tan implicada en la creació i discussió d’idees, exigint major participació i protagonisme de la ciutadania en la política. Tant de bo els partits fórem capaços de donar cabuda a eixos plantejaments.
A nivell municipal m’inquieta la manca de disposició de l’equip de govern per dialogar i cercar consensos en qüestions com el canvi d’horari del ple o l’augment del 40% del cost de l’escola matinera. A nivell personal em preocupa poder-me passar quatre anys assistint a plens i comissions on els partits ens dediquem a la representació d’un teatret amb papers preassignats lluny d’un debat centrat en posar solució als problemes de la gent.