General

(Publicat al Crònica de Xirivella)

Per a Ricard Barberà u és d’on decideix viure i a més té voluntat de ser-ho. Per aquells que insisteixen a preguntar-li ‘tu de qui eres?’ els recorda que el seu rebesavi, José Pròsper Alfonso, era xiriveller. 
 

De formació és enginyer en organització industrial. Té 36 anys i treballa en un centre d’investigació en temes relacionats amb la discapacitat i l’envelliment. El portaveu de Compromís diu trobar-se molt a gust amb la seua condició de pare de família i es declara un apassionat dels fogons de la cuina. 
 
Els coneguts diuen que de xicotet era un manetes i arreglava les bicis de tot el veïnat. De més gran, a la Universitat, va treballar en oficis diversos per traure’s uns diners: collidor de garrofa, cambrer de comunions i bodes, mestre de classes particulars, o monitor de temps lliure, on comença la seua vinculació més propera amb Xirivella.
– Com es produeix l’acostament al món de la política?
L’estudi de la sociolingüística en COU em va deixar gravat que el futur d’una llengua depén de la voluntat dels seus parlants. Esta sensibilitat pel valencià em fa implicar-me en els sindicats universitaris. També a la universitat entre en contacte amb el Tirant lo Blanc, una associació cívica preocupada per la formació dels universitaris des d’una perspectiva valenciana i valencianista. És dins d’este entorn on conec gent de la Unitat del Poble Valencià (UPV).
– I quan s’inicia la teua militància política?
En 1998, moment en que diverses agrupacions valencianistes, inclosa la UPV, i un grup molt gran d’independents confluïm en el BLOC.
– Què ha fet compromís estos anys a Xirivella?

Compromís no ha eixit del no res. Fa 8 anys Josep Manel Moret encapçalava la llista del BLOC. 4 anys després es tornava a presentar amb el suport d’un grup més ampli de persones. Durant este temps hem dut a terme iniciatives molt interessants com la campanya per convertir l’antiga via de tren de Xirivella a Quart de Poblet en una via verda per a vianants i ciclistes que connectara amb València i el Barri de la Llum.

– Quina ha estat la clau de l’èxit de Compromís?

Hem parlat i escoltat a molta gent de Xirivella: comerciants, representants d’associacions, personal de l’ajuntament,… La gent volia canvi i estava disposada a votar Compromís si demostràvem la suficient solvència. El treball fet a les Corts Valencianes ha estat una carta immillorable de presentació. A nivell intern de Compromís per Xirivella hem sabut cohesionar un bon equip construint sobre la complementarietat.

– Quin és el repte de Compromís a l’Ajuntament?

Volem ser aire fresc a l’ajuntament, tant en el contingut com en les formes. Durant la campanya, per exemple, hem incidit en la defensa de l’horta i en aturar un creixement urbanístic plantejat en una època de bonança econòmica que no es correspon amb la situació actual. Hem presentat 14 al·legacions al pla urbà de Xirivella provocant la discussió en àmbits diversos sobre el model de ciutat.

– Quins són els principals problemes que pateix Xirivella?


A Xirivella tenim uns problemes estructurals molt grans, començant pels accessos i eixides de Xirivella, la deficiència del mitjans de transport públic, però també el nou institut, l’ampliació del centre de salut o els sorolls.

– Quines són les solucions des del punt de vista de Compromís?


Qui no plora no mama. Necessitem elevar el grau de reivindicació de l’Ajuntament, la Federació d’AAVV de Xirivella duu temps treballant en esta direcció. Govern i oposició hem de ser capaços de construir grans acords i posar els interessos de Xirivella per davant dels interessos de partit. Només així serem capaços de ficar Xirivella en el debat de les infraestructures i les inversions, més tenint en compte la situació actual tan complicada de les administracions públiques.

– I mentre les grans infraestructures arriben? 
Els problemes els tenim ja ací, hem de trobar solucions encara que siguen parcials. Mentre arriba el Metro hauríem d’aconseguir l’ampliació de la freqüència dels autobusos. L’arribada de l’EMT a Xirivella seria una bona opció transitòria. Des d’esta perspectiva potser ens eixira a compte tancar la via del tren Xirivella l’Alter-Vara de Quart i gastar les despeses de manteniment en la subvenció d’altres mitjans públics de transport.
– Quins aspectes positius destaques de l’inici de la legislatura?

El moviment 15-M, m’ha impressionat veure gent jove tan implicada en la creació i discussió d’idees, exigint major participació i protagonisme de la ciutadania en la política. Tant de bo els partits fórem capaços de donar cabuda a eixos plantejaments.

– I de negatius?

A nivell municipal m’inquieta la manca de disposició de l’equip de govern per dialogar i cercar consensos en qüestions com el canvi d’horari del ple o l’augment del 40% del cost de l’escola matinera. A nivell personal em preocupa poder-me passar quatre anys assistint a plens i comissions on els partits ens dediquem a la representació d’un teatret amb papers preassignats lluny d’un debat centrat en posar solució als problemes de la gent.