Ricard Barberà Guillem, portaveu del Grup Municipal Compromís de l’Ajuntament de Xirivella presenta al ple de Xirivella la següent moció:

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

L’Empresa Metropolitana d’Aigües Residuals (EMARSA) va ser una empresa instrumental creada per l’ajuntament de València i 17 més. La seua finalitat era depurar el cabal de les clavegueres abans d’alliberar-lo al mar, destinar-lo al reg o a alimentar el parc natural de L’Albufera. Gestionava la planta de Pinedo, la major planta de tractament d’aquest tipus de residus del País Valencià i una de les més grans d’Espanya. I es finançava amb el cànon de sanejament que el veïnat de València i de l’àrea metropolitana, inclosa Xirivella, paguen amb la factura de l’aigua.

Al juliol de 2010, el PP, que controlava la societat des dels anys noranta, va decidir liquidar-la al trobar-se en situació de fallida. La dissolució va revelar l’existència d’un forat de 17 milions d’euros. La investigació judicial, que abasta el període de 2004 a 2010 i ja ha imputat 16 persones per malversació, estafa continuada i delictes societaris, ha destapat que els gestors d’EMARSA van pagar quantitats milionàries per serveis i subministraments inexistents. El frau total podria superar els 30 milions d’euros. Mentrestant, els directius gaudien a la seua costa de tota classe d’extravagàncies.

Les últimes setmanes la premsa ha vingut ben carregada d’informacions sobre el presumpte malbaratament de recursos dut a terme de forma sistemàtica a l’Empresa Metropolitana d’Aigües Residuals (EMARSA). Com a botons de mostra:

  1. Despeses a costa de la societat pública. Els directius van carregar a EMARSA desenes de milers d’euros per la compra de joies, bosses de Loewe, bolígrafs Montblanc, accessoris d’automòbil, dècims de loteria (mil euros a l’any), ipods, roba, cistells de bebé, circuits de spa, lloguer vehicles de luxe…
  2.  Viatges pagats. Dirigents de la societat van viatjar a París, Nova York, Johannesburg, Marràqueix, Estocolm, Andorra… En diversos casos, els directius es desplaçaven amb les seues famílies i EMARSA també pagava els hotels.
  3.  Menjars. Els directius van carregar 300.000 euros en menjars a EMARSA entre 2005 i 2010. Només en 2009, ja en plena crisi, les factures per menjars en marisqueries i restaurants d’alt nivell van ascendir a 92.443 euros.
  4. Llots (tones). Les empreses de tractament i transport de llots van facturar més tones de les que generava la planta. Per aquest concepte, EMARSA va pagar més de 20 milions d’euros entre 2004 i 2010.
  5. Camions ultraràpids. Els camions de transport de llot anaven i tornaven a la planta en temps impossibles. Suposadament un camió eixia de la planta de València, arribava A Requena (a 68 quilòmetres), descarregava, tornava a la planta, carregava i tornava a estar llest per a partir en menys de 15 minuts.
  6. Obres. EMARSA va pagar 4,2 milions d’euros a dues empreses que administrava la mateixa persona, tenia la seu en la seua casa i tot just tenia treballadors. Les empreses van facturar, per exemple, per reparacions en maquinària que no existia o per pintar façanes d’edificis que, per les seues característiques, no es podien pintar.
  7. Partides informàtiques. EMARSA va comprar en menys d’un any 164 teclats, 149 ratolins o 141 llicències antivirus quan solament tenia 32 llocs de treball informatitzats. El proveïdor, germà de l’empresària que feia les obres i reparacions, que va facturar 4,5 milions mitjançant dues empreses, actuava alhora com cap d’informàtica de EMARSA. En alguns casos signava en representació de la societat com rebut i conforme els subministraments que ell mateix venia.
  8. Violació de les normes de contractació. La major part dels contractes investigats incomplien els principis de publicitat i concurrència. El cas més sagnant és el del proveïdor informàtic que va admetre al jutge que una de les seues dues empreses va facturar 1,8 milions a EMARSA sense contracte, “amb un acord verbal”.
  9. Oïdes sordes als auditors. Les auditories de la empresa Mazars van advertir sis anys seguits (2004-2010) sobre les irregularitats en les formes de contractació. El president de EMARSA, Enrique Crespo, va fer cas omís i va afirmar davant el consell que no detectaven problemes importants. Crespo també va rebutjar la proposta que per a acordar contractes i disposició de fons fera falta almenys la intervenció de dos responsables amb signatura mancomunada.
  10. Empleats que solament anaven a cobrar. L’exgerent Esteban Cuesta ha admès al jutge que va contractar per indicació de Crespo quatre persones que solament anaven per la planta a cobrar. Un (Luis Botella) és el regidor d’Urbanisme del PP de Montcada; una altra (Marisol Giner) era l’exportaveu del PP de Benetússer.
  11. La Generalitat va injectar el triple de fons. Durant el període investigat (2004-2010), el Govern valencià gairebé va triplicar els fons destinats a EMARSA (de 6,4 milions d’euros en 2004 a 18,4 milions en 2009), mentre que la quantitat d’aigua depurada només augmentava un 6,5%.
  12. Ingressos en metàl·lic. El gerent Esteban Cuesta va ingressar en els seus comptes 251.000 euros en efectiu entre 2005 i 2009..

 

Són informacions que contribueixen directament a l’alarma social, en una societat ja de per si prou preocupada per la classe política a la qual considera un dels principals problemes i preocupacions. És per tant absolutament necessari treballar per la regeneració de la gestió política i la vida democràtica. És per tot això, que exigim mesures preventives per tal de preservar la imatge de les entitats públiques, en particular, i de la gestió política honesta, en general. Per tant,

DEMANEM

  1. La dimissió cautelar d’Enrique Crespo de tots els seus càrrecs de representació pública per evitar una major alarma social. Actualment Enrique Crespo és vicepresident de la Diputació de València i alcalde de Manises amb el PP, i es troba imputat en el cas per presumpta malversació, estafa continuada i delictes societaris. Enrique Crespo fou president, i per tant màxim dirigent d’EMARSA en el període que es van produir les presumptes irregularitats.
  1. Les explicacions oportunes sobre l’actuació dels representants de l’ajuntament a EMARSA durant el període 2004-2010, actualment sota investigació, i que cobraven 425 euros per dietes en concepte d’assistència a plens per la seua activitat de monitorització i control dins del consell.
  2. Conéixer les mesures adoptades pels representants actuals de l’Ajuntament de Xirivella a l’EMSHI.
  3. Que es comunique la present resolució a tots els ajuntaments relacionats amb EMARSA, als grups parlamentaris de la Diputació de València i de les Corts Valencianes.

Ricard Barberà Guillem

Xirivella, 19 de desembre de 2011