Sr. Secretari, Sr. Interventor, companyes i companys de la corporació, veïns i veïnes de Xirivella, molt bon dia.
“TOT ESTÀ PER FER I TOT ÉS POSSIBLE” Deixeu-me que comence així, amb un vers del Martí i Pol, el meu parlament, perquè és amb eixe sentiment d’il·lusió i d’esperança amb el qual des de Compromís encarem esta legislatura. El mateix sentiment que m’heu transmés la gent que de forma més intensa m’heu fet costat estos últims mesos. També, clar, el de les 758 persones que el 22 de maig votàreu amb un somriure.
Comencem una legislatura amb grans reptes, el primer les 3500 persones que no tenen treball. Situacions de vegades crítiques i inclús dramàtiques per les que estan passant alguns veïns i veïnes de Xirivella en estos moments. No, no és moment d’eludir responsabilitats, ja no ens val allò de dir que la culpa la té Zapatero. Les polítiques actives d’ocupació estan transferides a la Generalitat i l’Ajuntament compta amb mecanismes importants per promoure l’ocupació com els ADL (Agència de Desenvolupament Local) o més important encara la imaginació, imaginació per gestionar de forma efectiva els recursos de què disposem. Imaginació per pensar en noves solucions i posar en marxa noves iniciatives.
INFRAESTRUCTURES El dissabte 7 de maig tallàrem la V-30 per reivindicar uns accessos dignes a VLC. I ací davant de tots i totes compliré, si més no parcialment, amb una de les meues promeses electorals. Vaig prometre en l’acte central de Campanya de Compromís que l’any 2012 seríem molta més gent, i com a mínim un regidor, els que tallaríem la V-30. I dic com a mínim un regidor perquè faré tot el que estiga en les meues mans perquè tota la corporació municipal, l’alcalde al seu davant, acompanyats de les associacions de Xirivella, tornem a tallar la V-30. Si la passarel·la ja està feta, festejarem que, després de 50 anys –el PLAN SUR ja preveia la seua construcció–, s’ha fet un acte de justícia. Si la passarel·la no està feta, per reivindicar amb força renovada que ens continua fent falta.
I vos ho dic ací. Si els xirivellers i xirivelleres estem units, podrem aconseguir moltes coses, però si seguim separats, res de res! És absolutament necessari augmentar el caràcter reivindicatiu en la gestió municipal, al igual que ser capaços d’arribar a grans consensos, en tot allò que fa referència a les infraestructures que necessita Xirivella (centre de salut, nou institut, o millora del transport públic i dels accessos i eixides del poble). Els partits polítics hem de ser capaços d’arribar a acords i sumar voluntats i esforços per millorar Xirivella.
PARÍS O NOVA YORK? Començàvem la nostra campanya amb la pregunta de París o Nova York, què seria Xirivella quan es fera major? La resposta no pot ser una altra que Xirivella, però no qualsevol Xirivella!
He de reconéixer, Sr. Ortí, que m’agradaria felicitar-lo hui, però que no ho faré, no ho faré perquè algunes coses de les que he vist durant la campanya m’inquieten; m’inquieta pensar que el seu model de ciutat siga València, un model criticable si més no en aspectes com l’endeutament –una de les ciutats més endeutades de l’estat–, la manca de sensibilitat davant les opinions divergents, o la falta de foment de la participació ciutadana.
Posats a copiar, copie vosté coses concretes: per què no copiar Aldaia o Quart de Poblet, que han sigut guardonats en els últims anys amb el premi Reina Sofia a l’Accessibilitat per l’execució dels seus plans d’accessibilitat?
M’inquieta també pensar que el seu model de creixement de Xirivella siga fer més polígons industrials a base de destruir l’horta, quan els polígons actuals de Xirivella estan buits i quan els accessos a Xirivella són un autèntic desastre. Omplir l’horta de polígons industrials no ens donarà de menjar, si no som capaços de contribuir a una renovació del tipus de producció (un nou model de producció basat en l’economia verda), per a la qual cosa tenim molt d’espai buit als polígons que ja estan urbanitzats. Reinventem també l’horta com a espai d’oci, però sobretot espai productiu viable, de productes ecològics i de qualitat, un mercat que ha crescut en els últims deu anys un 30% en Europa.
Però no patisca, estarem expectants i vigilants per poder-lo felicitar els primers, pel que esperem i desitgem siga un molt bon treball per a Xirivella durant els pròxims quatre anys.
XIRIVELLA PALLASSA La Mostra Internacional de Pallassos complirà durant esta legislatura vint anys. Quina millor celebració que fer la vida de Xirivella un poc més pallassa. Són valors dels pallassos l’autoestima, la confiança, l’automotivació, la iniciativa, l’atreviment i la capacitat de superació davant el fracàs. Les primeres ens faran falta per retornar la confiança als xirivellers i xirivelleres; la iniciativa i l’atreviment, per plantejar noves polítiques i formes de funcionament allà on les formes actuals ja fa temps que no donen resultats. La superació del fracàs, per continuar treballant tot i els contratemps. Són també valors pallassos la transparència o l’honradesa.
Fem dels valors pallassos alguna cosa més que paraules bensonants, fem que siguen elements bàsics de la gestió municipal, encara molt més, elements de construcció d’un projecte il·lusionant i amb futur que es diu Xirivella.
Moviment 15 M Impossible acabar el parlament sense fer una referència als indignats i a les indignades del moviment del 15-M. Quina millor forma que recordant la figura de Jorge Semprún, referent moral, intel·lectual i cívic de primeríssim nivell a Europa. Va ser testimoni, protagonista i víctima de les grans barbàries que Europa ha viscut, de xiquet exiliat de l’Espanya franquista a deportat número 44.904 del camp nazi d’extermini Buchenwald.
De la seua experiència com a ministre de Cultura del Govern de Felipe González va nàixer el llibre Federico Sánchez se despide de ustedes, on ataca la política com espai de poder i control dels aparells dels partits allunyada de la vocació de servei públic. I és cert que els polítics tenim un gran perill de distanciar-nos del poble. Fa molt de temps que la política, en majúscules, la que fa referència a “la bona gestió de lo públic” havia deixat d’interessar a massa gent. Peticions encaminades a augmentar la participació ciutadana, guanyar en transparència en la gestió de l’administració, o la millora dels serveis públics (des de la salut i l’educació al transport), entre d’altres, només poden contribuir a millorar el sistema democràtic de què ens hem dotat. Els polítics ara i ací tenim el gran repte de fer-nos permeables a les peticions del moviment del 15-M.
“CANT a Xirivella ”
Deixeu-me finalment que acabe el meu parlament amb uns versos del Cant a Xirivella del nostre Vicent Camps:
Xirivella
un poble que desitja
ser horta i sud
i seny i sol
i que diu
ple de confiança en el futur
que ací en aquest lloc
del Pla de Quart
vora el nou llit del riu Túria
si ens ajuntem cabem tots.
També en la política si ens ajuntem podrem cabre tots, les idees i propostes d’uns i les dels altres, perquè cap partit té la veritat absoluta. Contribuir a fer un debat més ric d’idees i propostes és el nostre compromís.
Moltes gràcies i a treballar.
Xirivella, 11 de juny 2011