La crisi, la bombolla immobiliària, la caiguda del consum, la pressió de les grans superfícies comercials, els impostos, en alguns casos la falta de relleu generacional… tot sembla aliar-se contra el xicotet comerç, especialment el de qualitat. Un tipus d’establiments de proximitat necessari per a articular la trama social de Xirivella.
Quantes immobiliàries hi havia a Xirivella fa uns anys? Quantes en queden ara?
Fins i tot al Camí Nou, tradicional eix comercial de Xirivella, han hagut de tancar alguns establiments.
Una de les immobiliàries més importants fins fa poc que també ha hagut de tancar.
Una altra persiana baixada.
Comerços de tota la vida han desaparegut en els últims anys.
També en el carrer de Sant Antoni hi ha comerços tancats.
Xirivella es queda sense comerç de qualitat.
Al carrer de Sant Joaquim també hi ha locals buits.
En la plaça de Sant Francesc de Paula sempre hi havia hagut comerços.
Més persianes abaixades.
Ni els sectors més innovadors se’n salven.
El carrer de Ramon Muntaner sempre havia bullit de vida comercial.
Quants anys fa que aquests baixos estan en lloguer?
El bingo, també tancat.
Local cantoner, en un lloc de pas, al costat d’una escola… però tancat.
