Pla d’adequació superfície arbòria

Ricard Barberà Guillem, portaveu del Grup Municipal Compromís de l’Ajuntament de Xirivella presenta al ple de Xirivella la següent moció:

MOCIÓ PER A L’ELABORACIÓ D’UN PLA D’ADEQUACIÓ, CONSERVACIÓ I AMPLIACIÓ DE LA SUPERFÍCIE ARBÒRIA I VEGETAL DE XIRIVELLA

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

Tradicionalment les plantes han tingut un valor simbòlic, festiu, sentimental i comunicatiu a la nostra cultura, així com funcions directament vinculades amb la supervivència de les societats i dels seus individus. A la Xirivella contemporània trobem, cada vegada més difús aquest valor que a través dels segles les persones hem donat a la vegetació que ens envolta: a major complexitat urbanística, menor consideració del valor ecològic i simbòlic de la vida vegetal.

Les ciutats actuals constitueixen un mitjà extremadament hostil per raons microclimàtiques, edàfiques, i de contaminació ambiental que sotmeten la vida vegetal a agressions que la fan vulnerable a l’atac de plagues i malalties. Tanmateix, és l’existència de vegetació la que pot contribuir a millorar aquestes condicions negatives i propiciar, amb major superfície urbana de vegetació, millors condicions per a la vida vegetal i per a la vida de les persones.

L’increment del desenvolupament urbà (no sempre planificat) ha reduït la superfície a la naturalesa, impactant sobre àrees de vegetació autòctona a tot el nostre territori. Amb diferents polítiques de forestació urbana d’arbres, arbustos i herbàcies s’han adornat parcs, carrers i escoles al municipi de Xirivella en els últims anys, però se desconeix quines són les espècies que s’han utilitzat i si el seu context, funció i ús fan de cada espècie la més apropiada per habitar els diferents espais del nostre poble.

El desenvolupament tecnològic ha permès avanços substancials en usos i utilització dels recursos naturals, també un increment en la urbanització i la industrialització. Aquest desenvolupament, però, ha de mantenir un equilibri amb la naturalesa que el consistori és responsable d’incentivar de forma clara i constant.

La manca de disseny i planificació en la selecció d’espècies adequades i els seus espais per a plantar-les pot generar riscos en la seguretat de les persones, així com un increment del cost de manteniment i conservació d’aquests espais. Aquesta falta de coherència de les intervencions i de manca de projecte comportaria una minusvaloració de la natura urbana.

Són moltes les poblacions, de diferent signe polític, que compten amb ferramentes, ja siga ordenances o plans estratègics, encaminats a promoure una millor adequació, conservació i ampliació de la superfície arbòria i vegetal. En el nostre entorn immediat pobles com Alaquàs (2001), Paiporta (2012), Mislata (2005) a més de la ciutat de València (2002) compten amb aquest tipus d’instrument. Paterna està treballant en la definició d’una nova ordenança en aquests moments.

Des de Compromís pensem que un pla d’adequació, conservació i ampliació de la superfície arbòria i vegetal d’una ciutat és una eina clau de gestió del patrimoni arbori i vegetal, absolutament imprescindible per la millora continuada de la qualitat del nostre entorn i la qualitat de vida de les persones que hi formem part.

Aquest pla tindria com a finalitat aconseguir potenciar la multifuncionalitat dels parcs i zones verdes de Xirivella, incorporant als tradicionals aspectes estètics i recreatius la seua funcionalitat ecològica com a hàbitat per a la flora i la fauna. Amb aquest pla es perseguiria afavorir les espècies silvestres actualment presents en els parcs, així com promoure la colonització per noves espècies. Per poder fer això seran necessaris canvis en el disseny i en les rutines de manteniment i gestió que han de, en qualsevol cas, ser compatibles amb les necessitats d’ús públic i el manteniment dels valors històrics, culturals, arquitectònics i ornamentals de cada zona verda.

Des de Compromís per Xirivella entenem que un pla per a l’adequació, conservació i ampliació de la superfície arbòria i vegetal hauria d’integrar necessàriament els següents objectius:

Objectius relatius al DISSENY

• D1. Potenciar l’ús d’espècies autòctones. En el dissenyde noveszonesverdes esprioritzarà lautilitzaciódelesespèciespròpiesde la vegetaciópotencialdel municipi. En concret es prioritzarà la utilització dels arbres i arbustos característics del nostre territori, per disposar d’una adaptació adequada al medi que ens envolta així com també a les nostres condicions climàtiques. També s’haurà d’ajustar la selecció de les espècies a les condicions d’humitat edàfica i al caràcter del sòl de cada zona verda, així com a les funcions socials o comunitàries que hauran de complir.

La utilització de plantes autòctones afavoreix la presència de fauna silvestre en els parcs, ja que són les espècies a les quals està adaptada la fauna local i aporten una major quantitat de recursos (especialment aliment). L’ús de plantes autòctones ens acosta més a un model de parc sostingut, en minimitzar les tasques de manteniment.

• D2. Evitar la utilització de plantes exòtiques invasores. S’ha d’evitar la utilització de les plantes exòtiques que, per la seua proliferació incontrolada, puguen crear problemes ambientals i de les que puguen produir-ne en el futur. La proliferació de flora exòtica genera importants problemes ambientals com el desplaçament de la flora autòctona, la degradació dels hàbitats naturals i la pèrdua de biodiversitat. Més que pel seu efecte sobre la biodiversitat local del parc, la utilització de plantes exòtiques invasores s’ha d’evitar per impedir la seua propagació a espais naturals i seminaturals propers.

• D3. Prioritzar les grans superfícies sobre l’execució de xicotetes zones verdes. Des del punt de vista de la conservació de la biodiversitat la planificació de les reserves de sòl per a zones verdes s’ha de realitzar prioritzant els grans parcs sobre la construcció d’una mateixa superfície en forma de xicotetes zones verdes. El nombre d’espècies augmenta amb la superfície: a major extensió s’incrementa la diversitat d’hàbitats disponibles i poden assentar espècies que requereixen territoris més amplis i aquelles menys tolerants a les molèsties. Els parcs grans permeten als usuaris una major desconnexió del medi urbà i incrementen les oportunitats d’interacció amb la natura.

En estudis realitzats en els parcs urbans de Madrid i Toledo s’ha observat que les comunitats d’aus dels parcs xicotets són subconjunts niats de les que es presenten en els parcs més grans, això vol dir que els parcs xicotets només acullen una fracció limitada del total d’aus presents a les zones verdes, les que tenen requeriments menys estrictes d’hàbitat i mida de territori, mentre que les espècies més exigents només estan presents en els parcs més grans.

• D4. Limitar la superfície de paviments artificials. En l’execució de noves zones verdes es recomana aplicar patrons d’urbanització de baix impacte, dimensionant les superfícies de paviments artificials a les necessitats “reals” d’ús públic i sempre tenint en compte d’assegurar una bona accessibilitat a les persones amb mobilitat reduïda. El parc ha de ser un espai on es potencien les superfícies vegetades com sustentadores d’una major biodiversitat. Un aspecte molt important en els parcs de nova creació és la conservació del sòl original, sense alterar la seua composició i estructura, i evitant, en qualsevol cas, la utilització de substrats de baixa qualitat procedents d’excavacions i moviments de terres.

El revestiment del sòl amb asfalt, ciment, formigó, llambordes i altres tipus de paviments constitueix una transformació profunda del medi que afecta molt directament a la biodiversitat. El sòl orgànic és un substrat bàsic per a la flora i la fauna als parcs, ja que condiciona la producció primària. Amb el manteniment de la composició i estructura del sòl original es facilita l’assentament i creixement de la vegetació, es preserva la seua funcionalitat i es conserva la gran diversitat d’organismes que constitueixen la biocenosi del sòl, que a més resulten fonamentals per al manteniment dels processos ecològics bàsics que tenen lloc a terra, com la descomposició de la matèria orgànica i el reciclatge de nutrients.

La proporció de sòl permeable en un parc pot ser un bon indicador del seu valor per a la biodiversitat, no s’han de perdre les oportunitats de reverdir la ciutat inclosos espais marginals, mitjanes, rotondes, evitant actuacions que limiten l’hàbitat disponible per a una gran diversitat d’organismes en substituir la terra per paviments artificials.

Objectius relatius al MANTENIMENT

• M1. Eliminació de l’ús d’agroquímics i productes fitosanitaris d’elevada toxicitat. L’ús de plaguicides en general (herbicides, fungicides o insecticides) s’ha de reduir progressivament fins a ser eliminat. Com alternatives es poden aplicar tractaments biològics per a la lluita contra plagues o canviar les plantes utilitzades, en el cas que es veren especialment afectades.

Els insecticides eliminen un component important de la biodiversitat, els insectes, que són una part fonamental de la dieta d’aus i ratpenats. A més la toxicitat d’aquests productes químics pot traslladar-se a través de la cadena tròfica i resultar problemàtica també per a les persones.

• M2. Diversificació de l’oferta d’hàbitats. S’ha d’actuar sobre l’estructura i disseny dels parcs amb l’objectiu de diversificar l’oferta d’hàbitats per a la flora i fauna silvestre, principalment generant una estructura heterogènia amb desenvolupament dels diferents estrats vegetals (herbaci, arbustiu i arbori) i creant nous hàbitats (basses artificials, rierols, àrees rocoses).

La riquesa de flora i fauna silvestre dels parcs està directament relacionada amb la diversitat d’hàbitats d’aquestes zones verdes. L’increment en la diversitat d’hàbitats produirà un augment paral·lel a la riquesa d’espècies.

• M3. Conservació de l’arbrat madur i potenciació del nombre d’exemplars. La conservació de l’arbrat madur ha de ser un aspecte bàsic en la gestió dels parcs urbans. S’ha assolir un raonable balanç entre la conservació dels arbres madurs i la biodiversitat associada, i aspectes estètics i de seguretat per als ciutadans.

Les podes de l’arbrat, especialment en el cas dels exemplars madurs, no han de ser sistemàtiques. L’aplicació d’aquesta mesura ha d’estar justificada per motius tècnics (riscos per a la seguretat dels ciutadans, qüestions de sanitat vegetal …), i en tots els casos s’haurà d’adaptar a les característiques de cada espècie.

Les podes provoquen una disminució del volum de les copes dels arbres i, per tant, redueixen la quantitat d’hàbitat disponible per a la fauna forestal als parcs. Com a mesura en benefici de la biodiversitat s’ha de potenciar i conservar el desenvolupament del dosser forestal, limitant les podes als casos estrictament necessaris.

L’arbrat madur del municipi és un element irreemplaçable a curt termini, han hagut de passar dècades perquè es formen arbredes com les del parc de la plaça de Sant Joan i pati de l’escola Gregori Maians. Es tracta d’un capital cultural i natural que s’ha de gestionar de manera responsable i adequada per assegurar la seua conservació i la de la biodiversitat associada.

Les arbredes singulars i monumentals tenen un gran valor estètic, cultural i sentimental per als ciutadans (com recentment s’ha comprovat amb el malestar dels veïns per la tala dels pins de l’escola Gregori Maians), però a més l’arbrat madur constitueix un hàbitat de gran interès per a la fauna, on troben aliment, refugi i un espai per a la reproducció.

• M4. Evitar la retirada de la fullaraca i fusta morta en alguns sectors dels parcs. La mesura consisteix en conservar en alguns sectors part de la fullaraca, de la fusta morta, de les branques caigudes i de les soques perquè es descomponguen de manera natural a la zona. S’ha d’evitar la retirada sistemàtica de les fulles caigudes, limitant aquestes tasques de manteniment als jardins, camins i altres elements d’ús públic.

És convenient habilitar espais per al compostatge en alguns parcs urbans, a més d’incrementar la biodiversitat d’aquestes zones verdes. El manteniment de part de la fullaraca i la fusta morta limita les necessitats de aportacions externes de nutrients, afavoreix el desenvolupament de processos naturals i l’increment de la biodiversitat. La fullaraca és un important hàbitat per a gran nombre d’insectes, particularment a l’hivern.

Moltes de les mesures previstes suposen importants canvis en la gestió dels parcs de Xirivella, per evitar que siguen malinterpretades (com a falta de cures o manteniment) i provoquen rebuig en la població és necessari introduir de manera gradual i, sobretot , explicar als usuaris els motius d’aquests canvis. Si es deixa fullaraca, es sega menys, es deixen restes de podes s’haurà d’instal·lar algun element interpretatiu que permeta conèixer als usuaris que es tracta de mesures en benefici de la biodiversitat i no de manca de cura o manteniment. Com s’assenyala en el Llibre Verd del Medi Ambient Urbà per conservar la biodiversitat no n’hi ha prou amb protegir les “COSES” (espais i espècies), cal també protegir els “PROCESSOS”, per exemple els processos de descomposició de la matèria vegetal (fusta i fullaraca) en què intervenen una gran diversitat d’organismes.

Relatius a la GESTIÓ

• G1 Realitzar un inventari complet de la xarxa de parcs i zones verdes que incloga un inventari arbori. A l’hora de planificar les actuacions en benefici de la biodiversitat és important tindre una bona informació de partida, nombre de parcs, superfície de cadascun, elements d’interès, composició d’espècies…

• G2. Incentivar la participació ciutadana com un element clau. Des de la Declaració de Rio, s’inclou la participació com a eix fonamental per a l’èxit de les polítiques ambientals: “La millor manera de tractar les qüestions ambientals és amb la participació de tots els ciutadans interessats, en el nivell que corresponga“. Totes les ciutadanes i els ciutadans han de tindre accés adequat a la informació (veraç i significativa) sobre el medi ambient de què disposen les autoritats públiques, inclosa la informació sobre els materials i les activitats que suposen perill en les seues comunitats, així com l’oportunitat de participar en els processos d’adopció de decisions.

La participació i l’accés a la informació ambiental és una constant en la
normativa ambiental, existint norma específica sobre això (Conveni Aarhus – Convenció sobre l’accés a la informació, la participació del públic en la presa de decisions i l’accés a la justícia en assumptes ambientals-; Directiva 2003/35/CE del Parlament i el Consell Europeu-Participació pública en plans i programes relacionats amb el medi ambient-; Directiva 2003/4/CE del Parlament Europeu i del Consell de 28 de gener de 2003 – Accés del públic a la informació mediambiental-, la Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d’accés a la informació, de participació pública i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient).

És bo recordar que tan important com el fet de poder accedir a la informació, és la qualitat i utilitat d’aquesta. Així, s’hauran d’establir els mecanismes necessaris per a mantindre sistemes d’informació i bases de dades adequades i actualitzades, amb informació veraç i contrastada. En aquest sentit, s’han de desenvolupar plans de seguiment a curt / mitjà termini, amb l’ús d’indicadors solvents, contrastats i consensuats.

• G3. Divulgar la importància dels parcs urbans per a la biodiversitat. S’ha de fer un especial esforç en donar a conèixer als habitants de Xirivella la biodiversitat dels parcs i zones verdes urbanes, la seua importància, estat de conservació, amenaces, comportaments individuals i col·lectius que poden contribuir a la seua conservació i els beneficis ambientals i socials que aporta. Les vies poden ser molt diverses: instal·lació d’equipaments interpretatius, edició de material informatiu, cursos d’identificació, itineraris guiats. Activitats de descoberta de la biodiversitat urbana, voluntariat ambiental.

Els habitants de la ciutat viuen d’esquena a la natura, cal potenciar les possibilitats d’acostament per sensibilitzar la població sobre els problemes locals i globals de la biodiversitat i la importància de la seua conservació. Cal incrementar, per tant, les oportunitats d’interacció de la població urbana amb la biodiversitat local com a pas necessari per ampliar el suport social a la seua conservació. També és important conscienciar als usuaris dels parcs de les activitats que poden perjudicar la biodiversitat, per exemple la introducció d’espècies exòtiques o domèstiques.

S’han de dissenyar programes de participació que involucren els habitants de Xirivella en la cura de la biodiversitat i fomenten un sentit de responsabilitat en relació amb la naturalesa, algunes de les mesures de conservació plantejades per a aquest pla podrien ser desenvolupades amb la col·laboració de voluntaris, entitats associatives i entitats formatives com escoles, instituts i universitats.

Per tot allò exposat anteriorment, es proposa al Ple l’adopció del següent

ACORD

Primer.- Elaborar un PLA D’ADEQUACIÓ, CONSERVACIÓ I AMPLIACIÓ DE LA SUPERFÍCIE ARBÒRIA I VEGETAL DE XIRIVELLA que incorpore com a objectius claus els llistats a continuació, expressats en el seu detall en l’exposició de motius d’aquesta moció:

• Objectius relatius al disseny:
  • D1. Potenciar l’ús d’espècies autòctones.
  • D2. Evitar la utilització de plantes exòtiques invasores.
  • D3. Prioritzar les grans superfícies sobre l’execució de xicotetes zones verdes.
  • D4. Limitar la superfície de paviments artificials.
• Objectius relatius al manteniment:
  • M1. Eliminar l’ús d’agroquímics i productes fitosanitaris d’elevada toxicitat.
  • M2. Diversificar l’oferta d’hàbitats
  • M3. Conservar l’arbrat madur i potenciar el nombre d’exemplars.
  • M4. Evitar la retirada de la fullaraca i fusta morta en alguns sectors dels parcs.
• Objectius relatius a la gestió
  • G1 Realitzar un inventari complet de la xarxa de parcs i zones verdes que incloga un inventari arbori.
  • G2. Incentivar la participació ciutadana com un element clau.
  • G3. Divulgar la importància dels parcs urbans per a la biodiversitat. 

Ricard Barberà Guillem

Portaveu Grup Municipal Compromís

31 de gener de 2013

VOTACIÓ