Hui obre les portes el nou supermercat de la plaça d’Espanya i indiscutiblement es tracta d’una molt bona notícia, però això no lleva que ens provoque alguns sentiments contraposats.

D’una banda ens alegrem que per fi s’haja resolt el problema urbanístic de la zona. Xirivella ara té una entrada digna i, encara que sens dubte hauríem preferit una solució “amb més verd”, estem convençuts que la reurbanització de l’entorn redundarà en benefici de tot el barri. En este sentit reconeixem el treball del govern municipal, tant del present com de l’anterior –que va deixar el projecte pràcticament tancat– i de l’àrea d’Urbanisme. Aquesta àrea, per exemple, ha resolt molt satisfactòriament l’articulació del carril bici, a pesar dels entrebancs de Foment, i també ha vigilat molt un altre tema que ens preocupava especialment: garantir que els accessos al supermercat no tindran un impacte negatiu en el trànsit d’entrada o eixida de Xirivella.

Per descomptat, donem la benvinguda a cada empresa que decidix instal·lar-se a la nostra ciutat. I en especial a esta, que pensem que tindrà efectes positius per a consolidar Camí Nou com el gran eix comercial que Xirivella necessita. Això sense oblidar la resta de mesures d’accessibilitat i de promoció del xicotet comerç que ja s’han implantat i que cal continuar millorant.

També estem contents pel grapat de joves que han trobat faena en el nou supermercat. Esperem que tinguen les condicions laborals que es mereixen i en tot cas estem a la seua disposició per a ajudar-los en qualsevol problema que tinguen.

Però, com que en Compromís som com som, no podem evitar recordar el magnífic edifici de Feycu que Xirivella va deixar perdre en el seu dia ni el paper tan curt de mires dels qui en aquell moment integraven la Corporació . En qualsevol altre poble la Corporació hauria fet tots els possibles per conservar i posar a disposició de la ciutadania un espai amb un valor arquitectònic i social indiscutible. De fet, aquesta obra de l’arquitecte Agustí Borrell encara és referència obligada de l’arquitectura industrial valenciana.

I per últim, una qüestió que a nosaltres sí que ens preocupa i que els nostres regidors han transmés a l’empresa: has de fixar-te molt per poder trobar l’única paraula en valencià en tot el supermercat. La trobareu en la imatge.